dijous, 15 de febrer de 2018

Dimecres, 14 de febrer de 2018

Avui hem fet un recorregut pel Sorprenent llegat de la Ruta de la Capona, al Pla de Santa Maria, a l’alt Camp. És un curt itinerari, molt planer, que passa majoritàriament per terrenys conreats, extremadament pedregosos, amanits amb una colla de barraques, sorprenents per les seves grans dimensions, que inclouen des d’alguna estança suplementària fins a la menjadora per als animals, el cobert per al carro i la caseta del gos.

Disposem d’imatges per a un vídeo que mostrarem quan l’hàgim muntat. Momentàniament aquí teniu un recull de fotografies.

Barraca de doble estança

Barraca de l'Era de la Capona

Barraca Gran de la Capona, amb lloc pel cavall

Un dels dibuixos dels plafons explicatius de l'itinerari

Pou de la Capona

Una de les innombrables parets de pedra seca del recorregut

Cossiol de la Capona

Arneres de la Capona

Mostra de porta amb volta de descàrrega

Cossiol i una de les dues barraques del Grauet

Dragons captats a l'nterior d'una de les barraques

Caramull, o pedra que sobresurt del cim d'una barraca

Cisterna del Cossiol d'en Soleta. Cal ressaltar les quatre arcades en forma de creu, amb un pilar al mig, que sosté la volta.

Barraca de les Oliveres

La Colla dels Dimecres d'avui a la barraca de la Figuera

Jove pastora amb un ramat de 400 ovelles, que hem trobat quan ja érem de camí cap al Pla de Santa Maria

Església romànica de Sant Ramon del Pla de Santa Maria

Rosetó amb envidriat d'alabastre de la mateixa església





dimecres, 7 de febrer de 2018

Dimecres, dia 7 de febrer de 2018



Amb la dèria que hem agafat per conèixer llocs nous avui hem anat a un lloc que hem vist tots milers de vegades, de lluny, però mai d’a prop. Cal fer una excepció, la de Joan Carreras que el va descobrir, però, diumenge passat, amb el grup de Natura de la UES.  Hem anat al turó de Montcada, aquell que de petits ja el veiem mig menjat per culpa de la fàbrica de ciment de Montcada.

El melic de Venus
Ha estat una excursioneta molt agradable, amb unes panoràmiques excepcionals de la plana del Vallès i del Barcelones. Hi ha uns camins amples i agradables de fer. Un d’ells dóna tota la volta al turó, des d’una bona alçada. La pujada al cim ja és tota una altra cosa, per gent de la nostra edat. Una pujada força i dreta per un camí pedregós i aixaragallat és el que cal fer per arribar-hi. Però la satisfacció de pujar fins dalt i poder contemplar tots uns indrets que tenim tant coneguts,  i veure’ls des d’un punt diferent dels habituals, i a vista d’ocell, prou s’ho val.

Hem encepegat un dia de fred però amb un solet ben lluminós que ha fet que tots ens hàgim felicitat de la passejada d’avui.


Un dels petits monuments del turó, amb l'escut dels Montcada i la bonica llegenda: La pau del turó. (De la mateixa manera que algú ha fet unes pintades en el monument, jo m'he permès d'esborrar-les de la foto)
Una de les famoses fonts de Montcada

En segon pla, Sabadell des del turó de Montcada

La Colla dels descobridors, d'avui

Xemeneies de Sant Adrià, amb el mar al fons

Plana del nostre Vallès amb una part de Montcada als peus, Cerdanyola  Ripollet a esquerra i dreta, més al fonts Terrassa i Sabadell, també d'esquerra a dreta i al fons de tot, Montserrat i la Mola

Contrallum amb el mar al fons. Retallat pel mar les xemeneies de Sant Abrià i Barcelona i més ençà Santa Coloma i la Torre del Baró

Cim del turó de Montcada

Bassiol on es poden admirar diferents vegetals d'aiguamoll

dijous, 1 de febrer de 2018

Dimecres, 31 de gener de 2018




Nova descoberta: Castellvell de Rosanes o de Sant Jaume, al municipi de Castellví de Rosanes de la comarca del Baix Llobregat. En lloc de fotos avui tenim un petit reportatge en moviment que dura 3 minuts i 30 segons.

Des del turó del castell hi ha una bona panoràmica de Montserrat i de la zona de Martorell. Els pins, que han envaït el recinte, dificulten la visió. També es pot contemplar el mas de Sant Jaume, amb la seva galeria espectacular i més enllà, però dins la mateixa propietat, l’esglesiola romànica de Sant Jaume, envoltada de bardisses i mig coberta d’heura.